">

Lawrence-alma pintor amb una delicadesa extrema, fixeu-vos en les flors, la brillantor dels marbres, la llum de la pell i les diferents textures..... i la música genial...per a disfrutar. També al Tate Britain.

La vida és bonica però a vegades complicada...
....però com sempre, es va deixar enredar...
et faràs la forta....

"Puc ser lliure per la meva pròpia voluntat, ser la meva pròpia creadora i la meva guia. El meu creixement i desenvolupament depenen del que triï o rebutgi en la vida. En mi es troben les llavors de la meva vida futura"

Liv Ulmann

A ESCENA

Encara sento l’emoció dels primers acords de música en iniciar-se l’espectacle, allà quieta esperant el moment i fent un compte enrere.
Respira, aguanta el formigueig a l’estómac, i obre la porta a la força de sentir la mà d’un company. La llum de dins arriba i em deixa palpar les meves coses de la cadira, la pell eriçada, i la felicitat que s’apropa, la plenitud de sentir-me feliç, feliç de fer-ho, d’ haver treballat, aprés i aconseguit reptes i de poder oferir i compartir el dins meu.
I barrejat amb tot aquest sentir, la bellesa del què estem duent a terme, de l’obra, de la riquesa. Cadascun de nosaltres deixant anar lo millor de dins, fins al més latent raconet d’entrega i passió de dir, interpretar i fer arribar allò que hem mastegat, viscut i disfrutat durant tot aquest temps.
I ja està, les cares i cors de tothom oberts, ulls d’admiració, que fan pujar els nivells d’adrenalina, el cor bategant intens i per la boca, per la pell, volant papallones surt tot el meu interior amb força i energia omplint des de baix a dalt, el misterio mas intenso y profundo de la noche... Només em queda aprendre a donar-vos les gràcies a tots amb un profund sentiment al meu cor d’haver estat amb mi, d’acompanyar-me i ensenyar-me a sentir una felicitat tan gran i immensa.

"Partituras para un minuto de Silencio"
23 d'abril 2010

TANTA GENT QUE PARLA SENSE ENTENDRE EL MEU NOM

Em ressonen les paraules.
De tanta gent que parla,
sense entendre el meu món.

Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.

Tothom Parla
Las Migas. Joan Milà

">

-el sol surt per a tots, em deia
i és una de les millors coses que vaig aprendre d'ell.


">

Sé que soc dins un somni, que això no és veritat.
Un somni perquè camino suau per un camí que no s’acaba,
perquè respiro fons i no s’acaba mai l’aire,
i fa olor de bonic,
perquè sento a prop inventar paraules.
I no es fa tard, no cal anar despresa perquè tot m’espera
I em trobo suspesa, baldant-me en sospirs d’algu que em somia,
que hem desitja, perquè ho sé, perquè m’arriba, perquè el cor batega fort.

Ballant me'n vaig de la cuina fins a l'habitació, plego tovalloles netes i eixutes amb olor de sensatesa i de cop estic de viatge a la italia tot fent saltirons amb gust d'orenga i melasa, i mentre tan a la cuina es crema el sofregit. Però és tan gran la festa i em surt tan fort la musica de dins que em deixo portar i ja soparé amb un raig d'oli. I a cada ambar de la porta em paro i cerco amic per ballar, no m'agafa ningú,no em cal parar, no paro de ballar, de viatjar, res no m'atura, ni l'olor de cremat, només sento aire que m'acompanya com si voles molt lluny; no sé on vaig. I què!. Sento desafiar el temps passat amb el festeig del què vindrà. Ara em canto, després em deixaré abraçar per un toc o un paràgraf i me n'aniré a dormir obrint la caixa dels meus somnis d'estimada i amb el gust dels tres petons de bona nit encara encés.

un pas

Tantes coses, a tantes bandes, quanta gent, Quan difícil sembla tot, quan complicat i feixuc. I què impacient!
Em fa tanta por triar un camí equivocat, errar-me o escollir coses que em facin continuar...... m’agradaria no pensar, no sentir, no anhelar, no desitjar, no buscar, saber esperar.

Sé que estic creixent, que està despertant en mi una ànsia de viure, de sentir, de descobrir de continuar vivint tot descobrint noves possibilitats en mi. Però, i si el que descobreixo no m’agrada i si jo no vull ser com realment estic descobrint que soc?. De vegades desitjar em porta a comprometre’m a esforçar-me per aconseguir, a caminar més despresa, o a fer coses implícites per a arribar a aquell somni, o meta. I no vull comprometre’m, no em queda forces per a lluitar o per esgarrapar i defensar. Ja tinc tantes coses per a que lluitar, per defensar, que no puc adquirir cap altre compromís, em fa por decebre’m a mi mateixa. Per què sempre m’exigeixo tan, per què tinc aquesta por a l’error, a la equivocació, a la mediocritat, a l’acceptació de la impossibilitat i de la meva incapacitat, a no ser estimada o desitjada.

Ara resulta que somio, que anhelo, desitjo tot allò que és inabastable, irreal, utòpic que no existeix i d’aquesta forma m’alimento del desig de la passió per aconseguir-ho més que del fet de tenir-ho a les meves pròpies mans. Que desgraciada, viure del desig i no del tenir. És clar, d’aquesta forma creo els meus propis somnis, m’imagino la meva pròpia realitat, com l’he de viure i sentir, a qui he de desitjar, com i quan, tot és irreal però a la meva mesura i gust, quan jo vull, amb qui vull, sense compromís, sense dificultats, problemes, tot fàcil. Quan em costarà d’entendre que la realitat no és tan crua. Tot allò que explico i visco no és real i lo que si que és real no és tan dolent ni tan pèssim i negatiu, senzillament és així com ho visc.

After the Bath

Pierre-Auguste Renoir

1888

FOLLIA

VULL VIURE

em fa feliç

aprendre,

la rialla d'un nen,

veure contents als que m'envolten,

ajudar un amic,

que em treguin a ballar,

fer teatre,

sentir amb la musica,

un ou ferrat,

riure,

recordar bons moments,

compartir un bon vi,

estimar.

i deixar aquesta llista oberta, perquè sé que hi ha més coses que em fan feliç i les viuré.

Anhelo un viatge
deixar-ho tot,
allò que em fa conscient,
la raó que em nega.
No endur-me res,
només tu, si vols.
Allà on tantes vegades
m'ha dut la imaginació,
on els diàlegs
siguin versos
les pareds empaperades de llum,
els vestits disfresses,
i barrets amb plomes.
Sense dormir, només ballar.
Per esmorzar dolçor,
per dinar tendresa
per berenar carícies
i per sopar passió,
amb estovalles
brodades de suspirs.

Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’univers,
Un moment que no tornarà mai més....
I què és el que ensenyem als nostres fills?
Doncs els ensenyem que dos i dos són quatre,
Que París és la capital de França.
Quan els ensenyarem a més a més, què son?
A cadascun d’ells li hauríem de dir: Saps què ets?
Ets una meravella. Ets únic.
Mai abans no hi havia hagut cap altre infant com tu.
Amb les teves cames, els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits,
Amb la teva manera de moure’t.
Potser arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven.
Tens totes les capacitats.
Sí, ets una meravella
I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que sigui, com tu, una meravella?
Has de treballar-igual com tots hem de treballar- per fer un món digne dels seus fills.

PAU CASALS

GENT QUE M'ESTIMO

Hi ha gent que només dient una paraula encén la il·lusió i els rosers;

que només somrient entre els ulls ens convida a viatjar per altres zones,

ens fa recórrer tota la màgia.

Hi ha gent que només donant la mà

trenca la solitud, posa la taula,serveix l'escudella, posa les garlandes,

que només agafant una guitarra fa una simfonia casolana.

Hi ha gent que només obrint la boca

arriba a tots els límits de l'ànima,alimenta una flor, s'inventa somnis,

fa cantar el vi dins les bótes i, després es queda tan ample.

I hom se'n va de nuvi per la vida tot desterrant una mort solitària

ja que sap que a qualsevol cantonada

hi ha gent que és així,

tan necessària.

No existeixen arguments que justifiquin un sentit a la vida quan el dolor és total. No sé veure'ls. Però com que no som una illa i vivim en relació als altres, ens toca continuar caminant bo i sabent que els nostres fills ens esperen o els nostres afectes, la imatge dels quals a la ment i al cor, ens porten sense adornar-nos-en a agafar aire, a respirar i a donar-li una altra oportunitat a la vida amb confiança i optimisme.

Sarah Lucas (1962), Tate Gallery

això és art,

doble sentit,

plantejament de tòpics sexuals,

sentit de l'humor;

una dona artista, m'agrada.

molta vida

aquests dies de missatges, felicitacions, desitjos, per el nou any, he pogut sentir, recollir quan gran és sentir-se estimat, a prop de persones, coses, accions senzilles, petites, que de debó omplen la vida i la fan sentir més intensament! I de fet una d'aquestes felicitacions és la guanyadora, la que ha aconseguit fer-me obrir el cor. De fet no sé ben be com anava, però en recordo el sentit;

-no demanis anys a la vida, demana vida als anys.

Vida, si, realment és el que pesa, la vida i arribar a sentir-se tan viu....

PER UNA CANÇÓ

Dono tot el que tinc per ballar amb tu,...

- per trobar en el meu cos les teves carícies,

per sentir el teu alè en el meu coll nu,

i oblidar-me de l'esguard que potser ens vigila.

Dono tot el que jo tinc per una sola nit,

per sentir-te a prop meu i sentir la vida,

per girar com un estel els dos embogits,

indiferents al món que aquesta nit ens mira.

Dono tot el que tinc per un sol somrís

que s'endugui la raó que ara ens empresona

per ferir amb deliri tots els teus neguits

per obrir-te un paradís on no hi ha penombra.

Una dona i un home i una cançó són l'altar,

la passió, són les esperances.

A la llum de les espelmes parlem d'amor

a la cambra que guarda tantes abraçades.