la tetera, ai, la sopera.

sempre he pensat que l'aire és necessari, per a viure indubtablement, però a més del que necessitem per respirar de vegades en cal que bufi. Aire per fer bufar les fulles mortes i caigudes, aire per bufar la pols que fa massa dies que s'estanca damunt els objectes, aire per refrescar aquella cara adormina que no s'acaba de despertar, aire calent per inicar un viatge imparable, aire per eixugar la laca rosa de les ungles recient pintades, aire per apaiguar els singlots d'uns suspirs després d'un bon orgasme, aire que ve d'alguaire, aire per canviar l'ambient, ....aire, que entri aire,...i renovi allò que pensem que no es pot renovar.
als meus amics els que em vàreu venir a veure a la sopera, tot el meu amor i agraïment la meva primera primera aparició a escena per vosaltres.

frases

de vegades, sense adonar-nos diem frases que no tenen sentint ni significat en un moment donat, sense voler-les dir desencadenem una musica, un aire, un estol d'idees que porten a crear, a imaginar, a la recerca de noves idees i tot plegat funciona com a tobogan per a expressar per deixar anar tot allò que guardem dins. Paraules, llocs i amics...i teatre. Teatre portal de llenguatge, missatge, somnis i desig....
I cadascun amb la seva tragèdia, amb les seves cabòries, amb les seves idees, i jo amb els meus miralls, els homes que m'agraden, alguns dels meus millors amics i postres fantàstics. Quina sort...

dissabte 3 de desembre
teatre de l'escorxador
sala 2
"He comprat 24 iogurts"

hi confio de debó

Ara per ara el dolor que em fan sentir en les seves paraules fruit de la seva personalitat venuda perquè estimen, em fan mal, em foraden, em destrossen; però sé que no ho senten així en el fons del seu cor.
Sé que prostitueixen els seus sentiments i fa mal, molt mal, sé que no poden fer res més per poder dormir, per poder continuar somiant. Però el que sí sé és on arribaran, i serà molt lluny i com ho faran, hi ho faran feliços, i sé també que un dia en obrir els seus ulls hi veuran molt clar, tan clar que ja no tindrán més por de veure les coses com són.
Perquè els estimo, perquè no puc més que estimar-los amb totes les forces que tinc i les que no tinc. I els estimo així, ara. I els estimo confiant-hi, confiant en ells, en el que seràn, i en com se n'adonaran de la seva llibertat de triar, de sentir, d'estimar.Fills.

el què podria ser l'educació...

Amb freqüència reflexiono sobre el que podria ser l'educació de l'infant. Penso que caldrien estudis bàsics, molt simples, en els que el nen aprengés que diu en el si de l'univers, a sobre d'un planeta, dels recursos del qual n'haurà de tenir cura més endavant, que depèn de l'aire, de l'aigua, de tots els éssers vius, i que l'errada més petita o la menor violència poden destruir-ho tot. Aprendria que els homes s'han matat entre ells en guerres que només han produït altres guerres, i que cada país acomoda la seva història, falsament, per tal d'afalagar el seu orgull. Se li ensenyaria prou del passat per tal que se senti lligat als homes i les dones que l'han precedit, per tal que els admiri quan s'ho mereixin, sense fer-ne ídols, com tampoc del present o d'un avenir hipotètic. S'intentaria familiaritzar-lo al meteix temps amb els llibres i les coses; sabria el nom de les plantes, coneixeria els animals, sense fer aquelles odioses viviseccions imposades als nens i als adolescents amb el pretext de l'estudi de la biologia; aprendria a donar els primers auxilis als ferits; la seva educació sexual comprendria la seva presència en un part, la seva educació mental, la vista de malalts greus i de morts. També se li proporcionarien nocions senzilles de moral, sense les quals, la vida en societat és impossible, instrucció que les escoles elementals i mitjanes no gosen donar (què ens passa...) En matèria de religió, no se l'imposaria cap pràctica o dogma, però s li diria alguna cosa en relació amb les grans religions del món, sobretot de les del seu país, per tal de desvetllar-li el respecte i destruir per endavant certs prejudicis odiosos. Se li ensenyaria a estimar la feina quan la feina és útil, i a no deixar-se enganyar per la impostura publicitària, començant per la que li pondera llaminadures més o menys adulterades, que li preparen futures càries i diabetis. Certament, hi ha una manera de parlar als nens de coses importants de veritat, i més, molt més aviat del que ho fem.

no pateixo per res...

No pateixo per res...
perquè m'has banyat d'amor
perquè impregnes els meus dies d'il.lusió
perquè encens el desig de voler-te estimar
perquè m'acompanyes per la nostra lleida
perquè em fas mirar lluny
perquè ens inventem somnis
perquè em prens les paraules
perquè em fas fer quilomètres
perquè em cantes cançons
perquè comptes amb mi per aixecar-te
perquè has fet que s'evapori la por
perquè m'ensenyes a fer passes de ball
i...
perquè ets tu.

Celebrar la felicitat

Avui fa un any, me n’he adonat en acabar un viatge, en ritornaré de Sicília a dalt de l’avió sorprenent-me del perquè soc tan feliç.
Fa un any del dia que encara restava per descobrir un nou rumb, que encara no sabia quan feliç arribaria a ser. Que no podia imaginar-me que s’obria una gran porta a la meva vida. Una porta que em conduiria, encara llavors amb por, a nous camins, a nous amors, a nous amics, a nous paisatges i a tots aquells que ja coneixia , viure’ls i sentir-los com si fossin nous.
El que encetava a sentir és que no ploraria més, que ja n’hi havia prou de viure la vida mesquinament, sense gana, sense saborejar el ventall immens d’oportunitats que m’ofereix, perquè si, perquè són per a mi. I què mai més em sentiria sola, sense ser estimada, sense riure i compartir. I ara, amb els ulls ben oberts sentint a flor de pell, s’acabat la por, la por de riure, la por de cantar, la por de respirar, la por de parlar, la por de no saber on anar, la por de no tenir projectes, de no saber somiar amb allò què jo vull somiar, i de no despertar.

S’acabat perquè sé el nom de la felicitat, perquè tinc amics a qui guardar seient i tinc amors que em segueixen l’alè.....

desig boig

dies i dies perseguint-me paraules i vocables, frases
lletres. I jo acompanyant-les, enduent-me-les fins a tots els racons on sentir-les, on poder-les assimilar posant-hi sentiment, traduint-les en una emoció, en desig, en desig boig per sentir. Un desig barrejat amb les ganes de viure, d'apassionar-me, de volar, de ser devorada per una immensa alegria, una i una altra vegada i més. Una altra bogeria, una altra que em plena tots els sentits i em fa viure i desitjar més i més cada cop. Sentir que no estic sola, que puc donar tot allò que passa per la meva pell. I després de tot, veure com s’engrandeix , flueix i d’entre silencis bocabadats penetra com una flaire en l’escolta de qui no desespera. Em guardo, curosament, afanosament el plaer d’agradar.......


Cabaret literari
ateneu de ponent
1 juliol 2011

àngels que omplen els meus sospirs

despertar en un núvol
despertar amb purpurina als ulls
i encara tenir la pell impregnada de la màgia de la interpretació
les moires,
les moires ens endúiem l'aler de tota aquella gent que ens mirava amb aquells ulls
que omplen, com àngels, els meus sospirs
àngels que se m'enduen molt amunt
que inflen el meu cor i em fan sospirar
parlant amb la mirada, la pell,
cullin les emocions que encetaven diàleg
emocions que s'enganxaven al cordill, a la roba,
a la llum. M'en sento cautiva.

gràcies per ser-hi, gràcies per ser jo

mare no ploris per mi, plora amb mi.

Veu, guitarra i melòdica: Sílvia Pérez Cruz.
Guitarra: Raül Fernandez.
Violoncel: Alba Haro.
Música: Sílvia Pérez Cruz.

Covava l’ou de la mort blanca

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

GRÀCIES MARE

avui, dia de la mare, he trobat això....


gràcies a vosaltres... pel plaer de ser mare, soc immensament feliç.

records d'un nou temps

">



Ja ha passat el temps,
dia rera dia,
setmana tras setmana,
tot i tenint la sensació de que no avançar cap a cap lloc,
sense horitzo,
tot i sentir les hores llargues,
el temps que no s'acaba.....i amb l'espesor de l'aire...
ja ha passat,
ja ha arribat per mi una altra primavera,
un altre any,
un altre temps i contemplo un altre paisatge.
I tot i ser un nou temps, un nou despertar, una nova etapa,
ja tinc records d'aquest nou temps i amics valuosos, que perduren, per estimar.