àngels que omplen els meus sospirs

despertar en un núvol
despertar amb purpurina als ulls
i encara tenir la pell impregnada de la màgia de la interpretació
les moires,
les moires ens endúiem l'aler de tota aquella gent que ens mirava amb aquells ulls
que omplen, com àngels, els meus sospirs
àngels que se m'enduen molt amunt
que inflen el meu cor i em fan sospirar
parlant amb la mirada, la pell,
cullin les emocions que encetaven diàleg
emocions que s'enganxaven al cordill, a la roba,
a la llum. M'en sento cautiva.

gràcies per ser-hi, gràcies per ser jo

mare no ploris per mi, plora amb mi.

Veu, guitarra i melòdica: Sílvia Pérez Cruz.
Guitarra: Raül Fernandez.
Violoncel: Alba Haro.
Música: Sílvia Pérez Cruz.

Covava l’ou de la mort blanca

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

GRÀCIES MARE

avui, dia de la mare, he trobat això....


gràcies a vosaltres... pel plaer de ser mare, soc immensament feliç.