diumenge, 17 de gener del 2010


Anhelo un viatge
deixar-ho tot,
allò que em fa conscient,
la raó que em nega.
No endur-me res,
només tu, si vols.
Allà on tantes vegades
m'ha dut la imaginació,
on els diàlegs
siguin versos
les pareds empaperades de llum,
els vestits disfresses,
i barrets amb plomes.
Sense dormir, només ballar.
Per esmorzar dolçor,
per dinar tendresa
per berenar carícies
i per sopar passió,
amb estovalles
brodades de suspirs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada