Hi ha gent que només dient una paraula encén la il·lusió i els rosers;
que només somrient entre els ulls ens convida a viatjar per altres zones,
ens fa recórrer tota la màgia.
Hi ha gent que només donant la mà
trenca la solitud, posa la taula,serveix l'escudella, posa les garlandes,
que només agafant una guitarra fa una simfonia casolana.
Hi ha gent que només obrint la boca
arriba a tots els límits de l'ànima,alimenta una flor, s'inventa somnis,
fa cantar el vi dins les bótes i, després es queda tan ample.
I hom se'n va de nuvi per la vida tot desterrant una mort solitària
ja que sap que a qualsevol cantonada
hi ha gent que és així,
tan necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada