Encara sento l’emoció dels primers acords de música en iniciar-se l’espectacle, allà quieta esperant el moment i fent un compte enrere.
Respira, aguanta el formigueig a l’estómac, i obre la porta a la força de sentir la mà d’un company. La llum de dins arriba i em deixa palpar les meves coses de la cadira, la pell eriçada, i la felicitat que s’apropa, la plenitud de sentir-me feliç, feliç de fer-ho, d’ haver treballat, aprés i aconseguit reptes i de poder oferir i compartir el dins meu.
I barrejat amb tot aquest sentir, la bellesa del què estem duent a terme, de l’obra, de la riquesa. Cadascun de nosaltres deixant anar lo millor de dins, fins al més latent raconet d’entrega i passió de dir, interpretar i fer arribar allò que hem mastegat, viscut i disfrutat durant tot aquest temps.
I ja està, les cares i cors de tothom oberts, ulls d’admiració, que fan pujar els nivells d’adrenalina, el cor bategant intens i per la boca, per la pell, volant papallones surt tot el meu interior amb força i energia omplint des de baix a dalt, el misterio mas intenso y profundo de la noche... Només em queda aprendre a donar-vos les gràcies a tots amb un profund sentiment al meu cor d’haver estat amb mi, d’acompanyar-me i ensenyar-me a sentir una felicitat tan gran i immensa.
"Partituras para un minuto de Silencio"
23 d'abril 2010
