dimecres, 24 de febrer del 2010


Ballant me'n vaig de la cuina fins a l'habitació, plego tovalloles netes i eixutes amb olor de sensatesa i de cop estic de viatge a la italia tot fent saltirons amb gust d'orenga i melasa, i mentre tan a la cuina es crema el sofregit. Però és tan gran la festa i em surt tan fort la musica de dins que em deixo portar i ja soparé amb un raig d'oli. I a cada ambar de la porta em paro i cerco amic per ballar, no m'agafa ningú,no em cal parar, no paro de ballar, de viatjar, res no m'atura, ni l'olor de cremat, només sento aire que m'acompanya com si voles molt lluny; no sé on vaig. I què!. Sento desafiar el temps passat amb el festeig del què vindrà. Ara em canto, després em deixaré abraçar per un toc o un paràgraf i me n'aniré a dormir obrint la caixa dels meus somnis d'estimada i amb el gust dels tres petons de bona nit encara encés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada