dijous, 8 d’agost del 2013
comiats
cansada d'acomiadar-me, de dir adeu, de finalitzar etapes, de recordar, de cercar, d'enyorar temps..de fer comiats a persones que m'han acompanyat en els meus viatges. Cansada de mutar, de transformar coses que no canviaran, de canviar persones, situacions....
Desitjo donar la benvinguda de nou a tot i hom que vingui sense cercar, sense patir...ja em toca. ara si
dimecres, 7 d’agost del 2013
Dvorak - Romance for piano and violin, Op.11
la dolçor que podria trobar en les paraules per calmar la trencadissa de la meva ànima la trobo en el llenguatge d'aquest compositor, un dels meus preferits.
dimarts, 6 d’agost del 2013
teoria dels cossos mutants II
aula de teatre Lleida 15,16 juny 2013
tots aquests dies de cansament, de voler arribar a tot arreu, de fer més i més per allò que m'agrada es veuen recompensats; n'hi ha prou i més recollint mirades de tothom que ens va venir a veure ahir. Jo he dormit amb la mirada i la rialla de la nena amb qui vaig jugar. Un altre àngel
la meva peça arrecades de cireres
dimarts, 18 de juny del 2013
dilluns, 18 de febrer del 2013
Un punt en la
meva vida.
Un punt i seguit o
un punt i apart. Dins la meva vida tot son punts, ratlles, taques.
Taques que s’esborren,
desapareixen i taques que persisteixen en la meva pell. Però els punts, son
punts, puntets, punts que no signifiquen res vistos des de l’immensitat del
sentir tot allò viscut. No és que vulgui desprestigiar alguns episodis que m’ocorren
en el transcurs del riu de vida que em toca nedar. No, mai ho faré. Tot allò
respirat ha estat, ha significat, ha servit, m’ha ensenyat, modificat i segur
que encara que sigui a mínim grau ha fet canviar la meva trajectòria per aquest reg.
I continuaré surant, com un tros de fusta amb punts de quera, que cada cop pesa menys perquè ha deixat enllà molt pes, el pes de les banalitats de la vida que no ens deixen sentir el què realment ens fa feliços.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)