After the Bath

Pierre-Auguste Renoir

1888

FOLLIA

VULL VIURE

em fa feliç

aprendre,

la rialla d'un nen,

veure contents als que m'envolten,

ajudar un amic,

que em treguin a ballar,

fer teatre,

sentir amb la musica,

un ou ferrat,

riure,

recordar bons moments,

compartir un bon vi,

estimar.

i deixar aquesta llista oberta, perquè sé que hi ha més coses que em fan feliç i les viuré.

Anhelo un viatge
deixar-ho tot,
allò que em fa conscient,
la raó que em nega.
No endur-me res,
només tu, si vols.
Allà on tantes vegades
m'ha dut la imaginació,
on els diàlegs
siguin versos
les pareds empaperades de llum,
els vestits disfresses,
i barrets amb plomes.
Sense dormir, només ballar.
Per esmorzar dolçor,
per dinar tendresa
per berenar carícies
i per sopar passió,
amb estovalles
brodades de suspirs.

Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’univers,
Un moment que no tornarà mai més....
I què és el que ensenyem als nostres fills?
Doncs els ensenyem que dos i dos són quatre,
Que París és la capital de França.
Quan els ensenyarem a més a més, què son?
A cadascun d’ells li hauríem de dir: Saps què ets?
Ets una meravella. Ets únic.
Mai abans no hi havia hagut cap altre infant com tu.
Amb les teves cames, els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits,
Amb la teva manera de moure’t.
Potser arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven.
Tens totes les capacitats.
Sí, ets una meravella
I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que sigui, com tu, una meravella?
Has de treballar-igual com tots hem de treballar- per fer un món digne dels seus fills.

PAU CASALS

GENT QUE M'ESTIMO

Hi ha gent que només dient una paraula encén la il·lusió i els rosers;

que només somrient entre els ulls ens convida a viatjar per altres zones,

ens fa recórrer tota la màgia.

Hi ha gent que només donant la mà

trenca la solitud, posa la taula,serveix l'escudella, posa les garlandes,

que només agafant una guitarra fa una simfonia casolana.

Hi ha gent que només obrint la boca

arriba a tots els límits de l'ànima,alimenta una flor, s'inventa somnis,

fa cantar el vi dins les bótes i, després es queda tan ample.

I hom se'n va de nuvi per la vida tot desterrant una mort solitària

ja que sap que a qualsevol cantonada

hi ha gent que és així,

tan necessària.

No existeixen arguments que justifiquin un sentit a la vida quan el dolor és total. No sé veure'ls. Però com que no som una illa i vivim en relació als altres, ens toca continuar caminant bo i sabent que els nostres fills ens esperen o els nostres afectes, la imatge dels quals a la ment i al cor, ens porten sense adornar-nos-en a agafar aire, a respirar i a donar-li una altra oportunitat a la vida amb confiança i optimisme.

Sarah Lucas (1962), Tate Gallery

això és art,

doble sentit,

plantejament de tòpics sexuals,

sentit de l'humor;

una dona artista, m'agrada.

molta vida

aquests dies de missatges, felicitacions, desitjos, per el nou any, he pogut sentir, recollir quan gran és sentir-se estimat, a prop de persones, coses, accions senzilles, petites, que de debó omplen la vida i la fan sentir més intensament! I de fet una d'aquestes felicitacions és la guanyadora, la que ha aconseguit fer-me obrir el cor. De fet no sé ben be com anava, però en recordo el sentit;

-no demanis anys a la vida, demana vida als anys.

Vida, si, realment és el que pesa, la vida i arribar a sentir-se tan viu....

PER UNA CANÇÓ

Dono tot el que tinc per ballar amb tu,...

- per trobar en el meu cos les teves carícies,

per sentir el teu alè en el meu coll nu,

i oblidar-me de l'esguard que potser ens vigila.

Dono tot el que jo tinc per una sola nit,

per sentir-te a prop meu i sentir la vida,

per girar com un estel els dos embogits,

indiferents al món que aquesta nit ens mira.

Dono tot el que tinc per un sol somrís

que s'endugui la raó que ara ens empresona

per ferir amb deliri tots els teus neguits

per obrir-te un paradís on no hi ha penombra.

Una dona i un home i una cançó són l'altar,

la passió, són les esperances.

A la llum de les espelmes parlem d'amor

a la cambra que guarda tantes abraçades.