No existeixen arguments que justifiquin un sentit a la vida quan el dolor és total. No sé veure'ls. Però com que no som una illa i vivim en relació als altres, ens toca continuar caminant bo i sabent que els nostres fills ens esperen o els nostres afectes, la imatge dels quals a la ment i al cor, ens porten sense adornar-nos-en a agafar aire, a respirar i a donar-li una altra oportunitat a la vida amb confiança i optimisme.