Amb freqüència reflexiono sobre el que podria ser l'educació de l'infant. Penso que caldrien estudis bàsics, molt simples, en els que el nen aprengés que diu en el si de l'univers, a sobre d'un planeta, dels recursos del qual n'haurà de tenir cura més endavant, que depèn de l'aire, de l'aigua, de tots els éssers vius, i que l'errada més petita o la menor violència poden destruir-ho tot. Aprendria que els homes s'han matat entre ells en guerres que només han produït altres guerres, i que cada país acomoda la seva història, falsament, per tal d'afalagar el seu orgull. Se li ensenyaria prou del passat per tal que se senti lligat als homes i les dones que l'han precedit, per tal que els admiri quan s'ho mereixin, sense fer-ne ídols, com tampoc del present o d'un avenir hipotètic. S'intentaria familiaritzar-lo al meteix temps amb els llibres i les coses; sabria el nom de les plantes, coneixeria els animals, sense fer aquelles odioses viviseccions imposades als nens i als adolescents amb el pretext de l'estudi de la biologia; aprendria a donar els primers auxilis als ferits; la seva educació sexual comprendria la seva presència en un part, la seva educació mental, la vista de malalts greus i de morts. També se li proporcionarien nocions senzilles de moral, sense les quals, la vida en societat és impossible, instrucció que les escoles elementals i mitjanes no gosen donar (què ens passa...) En matèria de religió, no se l'imposaria cap pràctica o dogma, però s li diria alguna cosa en relació amb les grans religions del món, sobretot de les del seu país, per tal de desvetllar-li el respecte i destruir per endavant certs prejudicis odiosos. Se li ensenyaria a estimar la feina quan la feina és útil, i a no deixar-se enganyar per la impostura publicitària, començant per la que li pondera llaminadures més o menys adulterades, que li preparen futures càries i diabetis. Certament, hi ha una manera de parlar als nens de coses importants de veritat, i més, molt més aviat del que ho fem.
