Ara per ara el dolor que em fan sentir en les seves paraules fruit de la seva personalitat venuda perquè estimen, em fan mal, em foraden, em destrossen; però sé que no ho senten així en el fons del seu cor.
Sé que prostitueixen els seus sentiments i fa mal, molt mal, sé que no poden fer res més per poder dormir, per poder continuar somiant. Però el que sí sé és on arribaran, i serà molt lluny i com ho faran, hi ho faran feliços, i sé també que un dia en obrir els seus ulls hi veuran molt clar, tan clar que ja no tindrán més por de veure les coses com són.
Perquè els estimo, perquè no puc més que estimar-los amb totes les forces que tinc i les que no tinc. I els estimo així, ara. I els estimo confiant-hi, confiant en ells, en el que seràn, i en com se n'adonaran de la seva llibertat de triar, de sentir, d'estimar.Fills.
