TANTA GENT QUE PARLA SENSE ENTENDRE EL MEU NOM

Em ressonen les paraules.
De tanta gent que parla,
sense entendre el meu món.

Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.

Tothom Parla
Las Migas. Joan Milà

">