Sé que soc dins un somni, que això no és veritat.
Un somni perquè camino suau per un camí que no s’acaba,
perquè respiro fons i no s’acaba mai l’aire,
i fa olor de bonic,
perquè sento a prop inventar paraules.
I no es fa tard, no cal anar despresa perquè tot m’espera
I em trobo suspesa, baldant-me en sospirs d’algu que em somia,
que hem desitja, perquè ho sé, perquè m’arriba, perquè el cor batega fort.