àngels que omplen els meus sospirs

despertar en un núvol
despertar amb purpurina als ulls
i encara tenir la pell impregnada de la màgia de la interpretació
les moires,
les moires ens endúiem l'aler de tota aquella gent que ens mirava amb aquells ulls
que omplen, com àngels, els meus sospirs
àngels que se m'enduen molt amunt
que inflen el meu cor i em fan sospirar
parlant amb la mirada, la pell,
cullin les emocions que encetaven diàleg
emocions que s'enganxaven al cordill, a la roba,
a la llum. M'en sento cautiva.

gràcies per ser-hi, gràcies per ser jo