dimecres, 7 de desembre del 2011

la tetera, ai, la sopera.


sempre he pensat que l'aire és necessari, per a viure indubtablement, però a més del que necessitem per respirar de vegades en cal que bufi. Aire per fer bufar les fulles mortes i caigudes, aire per bufar la pols que fa massa dies que s'estanca damunt els objectes, aire per refrescar aquella cara adormina que no s'acaba de despertar, aire calent per inicar un viatge imparable, aire per eixugar la laca rosa de les ungles recient pintades, aire per apaiguar els singlots d'uns suspirs després d'un bon orgasme, aire que ve d'alguaire, aire per canviar l'ambient, ....aire, que entri aire,...i renovi allò que pensem que no es pot renovar.
als meus amics els que em vàreu venir a veure a la sopera, tot el meu amor i agraïment la meva primera primera aparició a escena per vosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada