TANTA GENT QUE PARLA SENSE ENTENDRE EL MEU NOM

Em ressonen les paraules.
De tanta gent que parla,
sense entendre el meu món.

Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.

Tothom Parla
Las Migas. Joan Milà

">

-el sol surt per a tots, em deia
i és una de les millors coses que vaig aprendre d'ell.


">

Sé que soc dins un somni, que això no és veritat.
Un somni perquè camino suau per un camí que no s’acaba,
perquè respiro fons i no s’acaba mai l’aire,
i fa olor de bonic,
perquè sento a prop inventar paraules.
I no es fa tard, no cal anar despresa perquè tot m’espera
I em trobo suspesa, baldant-me en sospirs d’algu que em somia,
que hem desitja, perquè ho sé, perquè m’arriba, perquè el cor batega fort.