Després d'un temps,
hom aprèn la diferència subtil entre agafar una mà i encadenar una ànima,
i hom aprèn que l'amor no significa allitar-se
i que una companyia no significa seguretat;
hom comença a aprendre
que els petons no són contractes i els regals no són promeses
i hom comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts,
i aprendre a construir tots els seus camins avui,
perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans...
els futurs tenen una manera de caure a la meitat.
I després d'un temps, hom aprèn que si és massa, fins i tot l'escalforeta del sol, crema.
De manera que hom planta el seu jardí i decora la seva ànima, en llocd'esperar que algú li porti flors.
I hom aprèn que realment pot suportar-ho,
que hom és realment fort,
que hom realment val,
i hom aprèn i aprèn....i amb cada adéu, hom aprèn.
i tant i tant... quanta raó i qué ben escrita !!!
ResponEliminai hom aprèn que anem perdent persones pel camí que deixen de caminar al nostre costat...
DR. ALF