dimecres, 30 de desembre del 2009
El coratge em mou perquè crec que allò que vull crear, canviar, construir, té sentit. Té tant de sentit que em porta a encarar-me amb les meves pors, a enfrontar-me amb els dracs, i espero a iniciar un viatge del que torni transformada, espero així aprendre alguna cosa nova al darrera de la derrota aparent que m'ajudi a veure la vida amb ulls diferents, a veure els altres i a mi mateixa. M'agradaria que els meus anhels i el meu coratge vagin del bracet. Els meus anhels, que em conviden a crèixer i el coratge que em fa crèixer. És un ball, entre la llavor, la idea i l'acció, la realitat.
APRENDRE, Jorge Luís Borges
Després d'un temps,
hom aprèn la diferència subtil entre agafar una mà i encadenar una ànima,
i hom aprèn que l'amor no significa allitar-se
i que una companyia no significa seguretat;
hom comença a aprendre
que els petons no són contractes i els regals no són promeses
i hom comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts,
i aprendre a construir tots els seus camins avui,
perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans...
els futurs tenen una manera de caure a la meitat.
I després d'un temps, hom aprèn que si és massa, fins i tot l'escalforeta del sol, crema.
De manera que hom planta el seu jardí i decora la seva ànima, en llocd'esperar que algú li porti flors.
I hom aprèn que realment pot suportar-ho,
que hom és realment fort,
que hom realment val,
i hom aprèn i aprèn....i amb cada adéu, hom aprèn.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)