mare no ploris per mi, plora amb mi.

Veu, guitarra i melòdica: Sílvia Pérez Cruz.
Guitarra: Raül Fernandez.
Violoncel: Alba Haro.
Música: Sílvia Pérez Cruz.

Covava l’ou de la mort blanca

Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

GRÀCIES MARE

avui, dia de la mare, he trobat això....


gràcies a vosaltres... pel plaer de ser mare, soc immensament feliç.

records d'un nou temps

">



Ja ha passat el temps,
dia rera dia,
setmana tras setmana,
tot i tenint la sensació de que no avançar cap a cap lloc,
sense horitzo,
tot i sentir les hores llargues,
el temps que no s'acaba.....i amb l'espesor de l'aire...
ja ha passat,
ja ha arribat per mi una altra primavera,
un altre any,
un altre temps i contemplo un altre paisatge.
I tot i ser un nou temps, un nou despertar, una nova etapa,
ja tinc records d'aquest nou temps i amics valuosos, que perduren, per estimar.

">

Lawrence-alma pintor amb una delicadesa extrema, fixeu-vos en les flors, la brillantor dels marbres, la llum de la pell i les diferents textures..... i la música genial...per a disfrutar. També al Tate Britain.

La vida és bonica però a vegades complicada...
....però com sempre, es va deixar enredar...
et faràs la forta....

"Puc ser lliure per la meva pròpia voluntat, ser la meva pròpia creadora i la meva guia. El meu creixement i desenvolupament depenen del que triï o rebutgi en la vida. En mi es troben les llavors de la meva vida futura"

Liv Ulmann

A ESCENA

Encara sento l’emoció dels primers acords de música en iniciar-se l’espectacle, allà quieta esperant el moment i fent un compte enrere.
Respira, aguanta el formigueig a l’estómac, i obre la porta a la força de sentir la mà d’un company. La llum de dins arriba i em deixa palpar les meves coses de la cadira, la pell eriçada, i la felicitat que s’apropa, la plenitud de sentir-me feliç, feliç de fer-ho, d’ haver treballat, aprés i aconseguit reptes i de poder oferir i compartir el dins meu.
I barrejat amb tot aquest sentir, la bellesa del què estem duent a terme, de l’obra, de la riquesa. Cadascun de nosaltres deixant anar lo millor de dins, fins al més latent raconet d’entrega i passió de dir, interpretar i fer arribar allò que hem mastegat, viscut i disfrutat durant tot aquest temps.
I ja està, les cares i cors de tothom oberts, ulls d’admiració, que fan pujar els nivells d’adrenalina, el cor bategant intens i per la boca, per la pell, volant papallones surt tot el meu interior amb força i energia omplint des de baix a dalt, el misterio mas intenso y profundo de la noche... Només em queda aprendre a donar-vos les gràcies a tots amb un profund sentiment al meu cor d’haver estat amb mi, d’acompanyar-me i ensenyar-me a sentir una felicitat tan gran i immensa.

"Partituras para un minuto de Silencio"
23 d'abril 2010