Un punt en la meva vida.

Un punt i seguit o un punt i apart. Dins la meva vida tot son punts, ratlles, taques.

Taques que s’esborren, desapareixen i taques que persisteixen en la meva pell. Però els punts, son punts, puntets, punts que no signifiquen res vistos des de l’immensitat del sentir tot allò viscut. No és que vulgui desprestigiar alguns episodis que m’ocorren en el transcurs del riu de vida que em toca nedar. No, mai ho faré. Tot allò respirat ha estat, ha significat, ha servit, m’ha ensenyat, modificat i segur que encara que sigui a mínim grau ha fet canviar la meva trajectòria per aquest reg.

I continuaré surant, com un tros de fusta amb punts de quera, que cada cop pesa menys perquè ha deixat enllà molt pes, el pes de les banalitats de la vida que no ens deixen sentir el què realment ens fa feliços.